dijous, 16 de desembre de 2010

Activitat 1 UF2. La locomoció - Individual

  • 6 SETMANES

     L’INFANT AIXECA EL CAP DEL MATALAS UNS 45 GRAUS, L’AGUANTA MES QUAN ESTA SENTAT I VA FORTALEIXEN  ELS GENOLLS I LES CADERES JA NO LES TE TAN FLEXIONADES.


Aquest pas es molt important ja que significa que el desenvolupament es correcte, al neixer el seu cap es mes gros proporcionalment que el seu cos i l’esquena i el seu coll no poden amb ell.
Per aixó es positiu que comenci a aixecar-lo perque es el resultat de que els seus musculs estan agafant força i es desenvolupent satisfactoriament.





  • 20 SETMANES

     L’INFANT JA CONTROLA EL SEU CAP PER COMPLET; LA SINCRONITZA PERFECTAMENT INCLUS QUAN EL SENTES O QUAN ES BALANCEJA ELL SOL.



Aquest pas es indispensable ja que perque l’infant pugui caminar necessita dominar la estabilitat del cap, li ajudaran molt a dominar-ho tots els jocs de balanceix del cos, podrem estimular-o ballant amb ell per l’habitació, amb suavitat i aixencant-lo amb els braços adalt i avall i cap als costats.




  • 24 SETMANES

    L’INFANT TE TANTA FORTALESA QUE JA POT RECOLZAR GRAN PART DEL SEU COS ALS BRAÇOS, S’AIXECA RECOLZAT EN LES MANS, LES AIXECA PERQUE L’AGAFIS I ES MANTE UNS MINUTS SOL SENTAT EN LA SEVA CADIRETA.



Aquest pas es el resultat de un desenvolupament motor amb exit ja que els seus musculs estan quasi totalment reforçats, podrem estimular-lo amb jocs com per exemple el caballet  que li ajuda a fortaleixe els ossos i la musculatura motriu.






 
  • 44 SETMANES


     L’INFANT ES MOU AMB SOLTURA QUAN ESTA SENTAT I ES DESPLAZA PER TOT ARREU, AIXECA UNA CAMA QUAN ESTA DE PEU.



El nen es va desenvolupant a mesura que va creixent podem estimular-lo donant-li les mans perque s’aixequi sol, en aquest pas podem començar a felicitar-lo i premial quan faci els jocs  be.







 
  • 48 SETMANES


     L’INFANT CAMINA AGAFAT ALS MOBLES, CAMINA CAP ENDAVANT SI LI DONES LES DOS MANS, SI ESTA SENTAT GIRA EL TRONC PER AGAFAR ALGUNA COSA SITUADA A LA SEVA ESQUENA SENSE PERDRE L’EQUILIBRI.


Aquest pas es un avanç dels primers passos sol de l’infant, el podem ajudar a practicar els primers passos agafant-lo d’una sola ma, el podem animar a recorrer l’habitació.

 
  • 2 ANYS

    L’INFANT COMENÇA A SENTIR EL RITME I DISFRUTA MOVENT-SE COM SI BALLES.SAP CORRER PERO NO FRENA NI AGAFA LES CANTONADES I S’ACUCLILLA AMB PERIPECIA.



Aquest pas es un gran pas per al desenvolupament ja que l’infant te els passos basics del seu cosa assimilats i ja pot coordinar la voluntat amb el seu cos, encara que esta en un proces d’aprenentatge i perfeccionament encara, els musculs que intervenen en la carrera i el gir careixen de la força necessaria encara.





  • 2 ANYS I MIG

    L’INFANT ES CAPAÇ DE SALTAR AMB ELS DOS PEUS A L’AIRE, DE CAMINAR DE PUNTETES, DE PORTAR UN OBJECTE FRAGIL SENSE VACILACIÓ I D’AGAFAR AUN GERMA PETIT A LA FALDETA.

Aquest es un pas de perfeccionament  podem afavorir el desenvolupament de la seva agilitat amb jocs de saltar i caminar de puntetes.






diumenge, 21 de novembre de 2010

Activitat 1 UF2 El desenvolupament sensorial - Grupal




  • LA VISTA:



L'ull del resen nascut és immadur, la mielinització del nervi òptic finalitza als sis mesos. Un recent nascut té un camp visual molt limitat, el qual és d'uns 20-25 cm. A partir d'aquesta distància, l'infant i veu borrós.


La fixació de la mirada comença a finals del primer més i a finals del primer trimestre el nen es capaç de seguir amb seguretat un objecte en moviment dins del seu camp visual.


 



A més, a partir del tercer mes ja distingeix objectes de diferents colors.

A partir del quart i cinquè mes demostra preferència pes objectes de colors vius i brillants.

A partir de l'any es capaç de distingir un objecte que l'interessa d'entre d'altres iguals per la diferència de color.

Als dos anys distingeixen les formes fonamentals com la rodona, el quadrat i el triangle, i els colors, on tenen preferències de colors clars.

I als 3 anys hi ha la distinció de formes fonamentals (copiar una rodona); la distinció de mides (gran, petit, nomenar un color) i coneix tres posicions (sobre, dins, sota).


  • L'OÏDA:

Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.
Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.
Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.




  • EL TACTE:

És precisament el sentit del tacte el que té un màxim desenvolupament en el recent nascut.

L’Infant necessita manipular, explorar lliurement els objectes, es per això que es important que li deixem ficar-se coses a la boca, ja que a partir d’aquí coneixerà l’entorn i sabrà distingir entre les qualitats agradables i desagradables.




La sensibilitat tàctil està particularment en el palmell de les mans i peus i en la cara, però fins als vuit o deu mesos l'exerceixen amb la boca.



El resen nascut és més sensible al fred que al calor.La reacció davant les pesigolles apareix cap als nou mesos,i encara no te el reflexe de rascat,fins als divuit mesos no es capaç de rascarse amb els dits quan li pica alguna part del cos.


La sensibilitat al dolor també està desenvolupada en el resen nascut, encara que fins als dos anys no es capaç de localitzar el punt de on li prové el dolor.


  • EL GUST:




Els receptors gustatius en un recent nascut estan molt repartits.

El lactant reacciona a diversos sabors i els que aprecia amb major facilitat son el dolç i l'àcid.

A més a més, les substàncies salades, amargues i àcides provoquen ganyotes, retiradas de llengua, etc mentres que les substàncies dolçes provoquen moviments de succió.






A partir del tercer- quart mes, l'infant es capaç de ficar-se objectes a la boca desenvolupant, d'aquesta manera, la coordinació óculo-manual i treballant tres del cinc sentit: gust, vista i tacte.






És molt important que dese molt petits tinguin contacte amb materiales diversos como poden ser la fusta, el metall, teles,... per conèixer les qualitats dels objectes mitjançant el gust I poder estimular aquest sentit.




  • L'OLFACTE

El sentit de l'olfacte en el recent nascut és el menys desenvolupat, aquest està poc estudiat evolutivament degut a la difícil apreciació.
Aquest sentit és fonamental per l'alimentació, la supervivència, el desenvolupament intel·lectual i emocional del nen.
El nado aprèn a reconèixer l'olor de la seva mare.






A més, localitza la font olfactiva de manera innata durant els primers dies de vida. Reacciona amb canvis de respiració, moviments motors, etc. a olors desagradables o olors intensos.

Activitat 1 UF2 El desenvolupament sensorial - Individual

  • LA VISTA:


La vista es un del sentits mes importants, ja que es un dels quals ens aporta mes informació.
En el moment del naixement tots els dispositius anatomics estan desenvolupats per una bona visió, menys la part mes important de la retina que no concloura fins al primer any de vida.
Quant el petit neix veu borros a distancies superiors a 20cm, i es sensible a diferents intensitats de llum i de color.


La fixació de la mirada comença a finals del primer mes i cap a finals del tercer mes el petit es capaç de seguir amb seguretat un objecte en moviment dins del seu camp visual i reconeix el rostre de la seva mare vers el rostre d'algu desconegut.


La diferenciació es precoç ; a partir del tercer mes distingeix objectes de diferents colors i a partir del quart o cinquè demostra preferencia pels colors vius i brillants.
Als 6 mesos desenvolupa la visió binocular, que permet al petit la percepció de la profunditat i la distancia.
Als dos anys aconsegueix tenir una visió semblant a la de un adult.





  • L'OÏDA:


Es un dels sentits mes actius en la gestació, aixo porta fruit que en el naixement el petit ja es troba en condicions de percebre estimuls sonors i reacciona efectivament a ells.
El petit es menys sensible al so que un adult a causa de la inmaduresa del nervi auditiu i de la mucositat dels conductes auditius.
A partir de la setmana millora la seva audició i cap als 6 mesos es tan bona com la de un adult.





  • EL TACTE:

El sentit del tacte te un maxim desenvolupament en el recent nascut. Desde el primer dia els petits poden sentir dolor i es tornen mes sensibles els dies següents.
Durant els primers sis mesos la percepcio tactil es realitza amb la boca, posant-se objectes als llavis i llepant-los i despres segueixen amb les mans.
Aquest sentit te un paper molt important el desenvolupament afectiu, ja que el tacte te la capacitat  de crear vincles afectius entre el petit i els seus pares.








  • EL GUST:

Quant els petits neixen son molt sensibles al gust, el gust que aprecia amb mes facilitat son el dolç i el salat.
L'evolució d'aquest sentit esta molt relacionat amb l'olfacte.
A partir del tercer o quart mes, els petits son capaços de posar-se un objecte a la boca i desenvolupen la coordinació dels tres sentits: el gust, la vista i el tacte.





  • L'OLFACTE:


Els nadons poden distingir diferents olors, responent amb una ganyota quan percep un olor desagradable.
Els petits que s'alleten del pit de la mare poden distingir l'olor de la mare, en canvi els que s'alleten amb bibero no.
Cap als tres anys es seu olfacte esta totalment desenvolupat.


dimarts, 9 de novembre de 2010

Activitat 1 Unitat Formativa 5 - Grup

  • Psicomotricidad:
Es una técnica que se lleva a cabo mediante un conjunto de actividades dirigidas tanto a adultos como a niños para trabajar todo movimiento que no sea un acto reflejo con la intención de conocer el poirpi0o cuerpo, aprender a controlarlo y desarrollar, de este modo, un buen movimiento corporal. En Educación Infantil, la psicomotricidad es importante porque con ella podemos educar, estimular y prevenir problemas futuros ya que ofrece elementos materiales para que el niño descubra su propio cuerpo y sus posibilidades motrices, cognitivas y socio-afectivas y, de este modo, pueda ir desarrollando su identidad y su autonomía personal.
 
  • Psicomotricidad instrumental:
Modelo de psicomotricidad que se realiza con una sesión dirigida por el psicomotricista donde el cuerpo es entendido como un instrumento el cual hay que aprender a utilizar y para ello se establece una serie de actividades con la intención de trabajar una parte del cuerpo en concreto en cada una de las sesiones.
 
 
  • Psicomotricidad relacional:
 
Modelo de psicomotricidad hace una propuesta de espacios y materiales dirigida al desarrollo del cuerpo de forma global y libre por parte del niño con la intención de que éste entre en contacto con los otros es decir, se relacione con los demás, a través de su cuerpo trabajando la actividad sensoriomotriz, el juego simbólico y de representación de manera que pueda, al mismo tiempo, expresar sus estados de ánimo, vivencias y deseos.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Activitat 1 Unitat Formativa 5 - Individual

  • Psicomotricitat:

  Conjunt d'interaccions motrius, emocionals, simbóliques i sensoriomotors que ajuden a crear una consciència sobre els moviments que realitzem, aixi tambe del desenvolupament de la personalitat, per aixó es tant important en l'educació infantil perque podem educar, estimular i prevenir problemes futurs.


  • Tipus de psicomotricitat:
  1. Psicomotricitat relacional:

  Model de psicomotricitat en el qual les alteracions psicomotoras poden ser símptomes d'un problema que parteix de l'afectiu, el relacional i de la comunicació amb l'entorn, en aquest cas el psicomotricista ha d'estimular al nen perque ell mateix faci el que vulgui, la finalitat es que el nen es relacioni a traves del seu cos.





    2.  Psicomotricitat instrumental:


  Model de psicomotricitat en el qual el psicomotriscista es el que dirigeix el que s'ha de fer, tots els instruments modifiquen coses, es treballa amb el cos amb similitut a un instrument que hem d¡apendre a utiltzar-lo, la finalitat es que l'infant aprengui a coordinar i dominar el seu cos.






  • Evolució de la psicomotricitat:

  La psicomotricitat va començar per l'ajuda de la correcció d'algunes debilitats, dificultats o discapacitats de la persona, avui en dia la psicomotricitat es un dels troncs fonamentals en l'educació infantil ja que es reconeix que hi ha una gran interdependència entre el desenvolupament motor, afectiu i intel·lectual.